Engarrista - Inici Engarrista - Retalls d'esport i muntanya (curses, bicicleta, esquí, tresc), La considerable nevada nocturna a l'Alt Berguedà no recomana marxar gaire lluny, en canvi convida a sortir a enfonsar els peus a la neu, ja que els paisatges propers i coneguts amb la neu adquireixen una nova dimensió. Pugem a la Torreta de l'Enginyer des del poblet d'Espinalbet, tot passant pels plans ben blancs de Corbera i els Rasets. Gaudim de la bonica silueta del Cim d'Estela ja en el camí de tornada., És un dels cims més assequibles per pujar amb els esquís de muntanya, però en un dia radiant i en bona companyia resulta un matí excel·lent. Sortim des de l'estació d'esquí de Porté Pimorent i pugem per la vora de les pistes fins que enfilem el llom de la carena que ens acosta al cim. Deixem els esquís en un collet previ al cim i acabem d'arribar-hi caminant. Baixem amb compte el primer tram per la falta de neu i gaudim de valent per una pala ampla i dreta abans d'arribar a les pistes., Enfilem el segon cim més elevat d'Andorra traçant el camí més directe a través de les pendents canals del sector oest. Remuntem la Vall de Sorteny i ens desviem a la dreta cap a l'Estanyó. Amb l'ajuda de piolet i grampons pugem el corredor occidental que porta cap al cim, amb pendents de 40-45º. Aquest pic és una de les millors talaies d'Andorra i d'un bon tros de Pirineus. Baixem també per una altra canal força pendent, arrodonint una fantàstica jornada de muntanya hivernal., Des del singular poblet del Querforadat emprenem la llarga i dura aproximació fins al peu de les verticals parets del Cadí. Busquem l'estreta entrada del Canaló Baridana i pugem amb l'ajuda de piolet i grampons l'espectacular corredor d'entre 45 i 55º, en severa solitud. Un cop a la carena acabem d'arribar al punt culminant del Cadí, i baixem per la més ampla i també més fàcil Canal Baridana., Sobre mateix de la Font del Guiu s'aixequen dues grans protuberàncies calcàries ben espadades on podem trobar diversos itineraries d'escalada. La més petita d'aquestes elevacions està equipada i es pot recórrer resseguint tota la cresta d'oest a est, en una escalada fàcil i molt divertida. La via té 3 o 4 llargs segons com s'organitzi, és poc sostinguda, amb força matolls i roca força descomposta., Amb menys neu de la que es podria esperar per l'època de l'any enfilem el mític Pedraforca pel camí habitual del Verdet. La ruta tan massificada durant el bon temps a l'hivern esdevé solitària i plàcida, i permet una relació més íntima amb la muntanya. Pugem amb més gel que neu pel tram més dret de la Canal del Verdet i acabem d'assolir el cim sense problemes. Baixem mitja tartera amb neu i mitja saltant pedres., El Riu Llobregat vertebra la comarca del Berguedà de nord a sud. La força de les seves aigües va afavorir a finals del segle XIX la revolució industrial a Catalunya, i van néixer al seu redós múltiples colònies tèxtils que aprofitaven una energia barata. Des de la decadència actual, la Ruta de les Colònies permet conèixer el passat industrial que va portar prosperitat a les comarques centrals., Després d'una llarga aproximació arribem al refugi Prat d'Aguiló, als peus de l'espectacular cara nord del Cadí, disposats a enfilar el Pic d'Aguiló per la Canaleta. Enfilem els primers pendents, però la inconsistència de la neu acumulada dificulta la progressió, alhora que la fa insegura. Decidim doncs recular convertint el que havia de ser una activitat alpinística en una tranquil·la i llarga excursió., Amagats en una fonda raconada sota el poble de Fígols els Cingles de la Garganta formen un llarg mur rocós poc conegut i empastifat per l'omnipresent central tèrmica de Cercs que trenca l'harmonia d'aquest indret altrament bonic. Flanquegem els cingles a mitja alçada per un camí aeri i enfilem fins a Sant Corneli. Assolim els Cingles de Vallcebre pel curiós i equipat Grau dels Boigs i contemplem les principals muntanyes de l'Alt Berguedà., La part alta de Berga i el riu Llobregat estan separats o units (depèn de com es miri) per una petita serra modesta i poc rellevant: la Serra de la Petita. En una curta excursió recorrem la carena, amb algun tram sense camí definit, enllaçant la fortificació carlina de la Torre de la Petita amb el magnífic pont gòtic de Pedret., La seva posició privilegiada en una gran elevació entre les dues valls principals d'Andorra proporcionen una de les millors panoràmiques del Principat. Pugem per la carena arrodonida i progressiva fins al cim sud, i a partir d'aquí el terreny canvia i esdevé abrupte. Seguim per l'aresta escarpada fins assolir els cims central i nord, el més elevat. Baixem amb neu escassa i ja molt transformada., Remuntem la pista de Prat d'Aguiló amb cotxe fins que la neu no ens deixa continuar. Caminem per la pista fins al refugi i iniciem l'aproximació per pendent cada cop més fort. Passem sobre les restes d'una gran allau i entrem a la canal. Amb piolets i grampons avancem per terreny cada cop més estret i pendent (45º), amb un últim tram divertit i estètic. Sortim al Pic d'Aguiló i continuem per la carena fins al Comabona. Baixem pel Pas dels Gosolans., Per aquest camí recentment recuperat hi havia circulat un petit tren que baixava la fusta des de Gisclareny. Nosaltres avui seguirem aquest itinerri corrent, i l'allargarem sortint des de les Cases Noves del Collet i continuant pel camí aeri que ens portarà fins al monestir de Sant Llorenç Prop Bagà. Seguirem tot el traçat de la Via del Nicolau i un cop a Sant Joan de l'Avellanet tornarem per una pista que flanqueja el solei de Bagà., Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-est, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques., Recorrem una de les canals més fàcils i freqüentades del vessant nord-oest del Gra de Fajol Petit, un lloc habitual i molt concorregut per a la iniciació a l'alpinisme. Dediquem el matí amb uns amics a practicar tècniques de progressió i assegurament. Un cop dalt la canal, tot i el fort vent, acabem d'arribar a l'estètic cim seguint una estreta aresta, amb excel·lents vistes cap al germà gran. Engarrista.com~Site InfoWhoisTrace RouteRBL Check
L'Ermità de Sant Miquel de Turbians Mossèn Francesc Cima, nascut a Blancafort, sobresurt la seva dedicació a l'apostolat juvenil, va viure a Terrassa des del 1934, escriptor de 4 llibres "Converses amb l'Ermità de Sant Miquel de Turbians", "Retorn a Sant Miquel de Turbians", "Primavera a Sant Miquel de Turbians" i "Tardor a Sant Miquel de Turbians". Francesccima.org~Site InfoWhoisTrace RouteRBL Check
